Escric aquest article després de contrastar informacions emeses fa uns minuts per la televisió així com el discurs del president George W. Bush. La guerra ha començat a les 3:35 aproximadament, hora peninsular, amb uns atacs selectius sobre la capital d'Iraq, Bagdad, segons informaven que anaven dirigits pel mateix Sadam Hussein.

El discurs del president Bush ha esmentat que la campanya pot èsser més llarga de lo que en un principi havien planejat, també s'ha dirigit a la nació (i al món en general) esmentant que "el destí del món es troba a les mans dels soldats nord-americans, britànics i australians", així com "el destí ens ha dit que hem d'atacar primer, enviant tropes, soldats, flota i avions, i no després haver-nos de lamentar utilitzant polícies i bombers" i finalment, ha acabat dient que "no hi haurà solucions parcials, només ens val una cosa, la victòria".

Mai m'hauria agradat escriure una notícia així, una altra guerra al món, en tot el segle passat, i en el actual, no portem ni 10 anys consecutius en el qual no es produeixi una guerra que afecti a milers, i milions de ciutadans de tot el món. Protestes, manifestacions i movilitzacions s'han transcorregut en aquests ultims mesos amb un únic fi, evitar la guerra, una guerra anunciada, una guerra premeditada i calculadora. De res han servit els crits de milions de ciutadans pronunciant NO A LA GUERRA!. El president Bush afirmava que "farem lo possible per a que els civils d'Iraq no siguin danyats, a l'inrevés, volem alliberar-los", com a referència apuntar que no hi ha cap guerra sense victimes.

Totes les guerres són injustes i la majoria amb interessos econòmics encoberts, però en aquesta és especial, motius?, els que USA ha afirmat, encara que les proves no eren suficients, saltant-se resolucions del consell de seguretat de la ONU i fent la seva voluntat "per el bé del món". Aquesta guerra no només suposarà lo que acostumen a provocar la majoria de les guerres, ha suposat una divisió profunda entre els membres de la comunitat internacional, la Unió Europea i el model de pau que fins avui coneixiem, la ONU, la OTAN, de què serveixen?.

Enllesteixo la notícia amb dos desitjos, que s'acabi quan abans millor, i que tant de bo sigui la última guerra que viu el món, una mica utòpic, però sens dubte els més carregats de pau i esperança.

Disposareu de més informació a les principals pàgines de diaris nacionals i internacionals:

* En Castellà:

• El Periódico de Catalunya
• El Mundo
• El Pais

* En Anglés:

• New York Times
• CNN (Televisió)